Una experiència inoblidable

                        Volgut diari, no tinc paraules per descriure el divendres 2 de març de 2012. No tinc paraules per a descriure perquè és un dia que m´ha marcat molt, perquè això es traduïx en sentiments i emocions i esclate només en pensar-ho. Aquest dia, l´últim dia de les pràctiques, encara que només hi havia classe de 9 a 12 del matí, va ser un dia molt entretingut. A primera hora del dia, vaig quedar amb quatre companyes de pràctiques per a preparar l´escenari al saló d´actes, ja que devíem fer de contacontes per a xiquets de primer i segon de Primària. Una hora després, i una vegada practicada la meua veu d´artista, van arribar els nanos. Els xiquets es van assentar en files properes a l´escenari, sopresos pel muntatge i la combinació de llums i so. Per a mantenir silenci i captar l´atenció dels nois, vaig fer d´un personatge anomenat "La rana Ana", que feia de mediador entre conte i conte. La veritat es que no sabia que poguera fer la veu tan aguda, tant que quasi em quede amb la veu de xica.

                      Quan arribà el meu torn de contar el conte, estava molt nerviós, perquè mai havia fet una cosa així, i menys davant de tants xiquets. Malgrat això, vaig agafar les titelles i vaig començar a narrar, i la veritat es que va ser bastant divertit i me´n vaig riure molt. Crec que vaig aconseguir captar l´atenció dels nanos, que estaven impacients de tornar a vore a "La rana Ana". Al acabar tots els contes, vam rebre els aplaudiments i les felicitacions de professors i alumnes. Em vaig sentir com una estrela del teatre, una experiència molt enriquidora i a la vegada curiosa.

                        Arribat l´esbarjo, vam poder eixir a prendre l´aire, a estirar les cames i a descansar el braç, que el tenia dormit de subjectar les nines. Eren les 12:20 quan començava a pujar les escales, camí cap a la meva classe. Només em quedava una hora de classe de les meves pràctiques escolars i només volia que s´allargara el temps per a poder gaudir més d´aquesta inoblidable experiència. Mentres anava a l´aula sentia com en aquells moments de pel·lícula en el qual el rellotge es para per moments, que tot estava inmòbil i només em trobava jo en el corredor anant a 0,5 km/h. Al entrar a l´aula vaig sentir una mirada acollidora per part de tots els alumnnes. El professor es va aixecar del seu lloc i em va dir en to amistós: aquesta classe es teua. Em vaig quedar a soles davant de tota la classe, i en suspir vaig pronunciar unes paraules dignes d´agraiment. A continuació, vaig traure de la meva motxilla uns diplomes de reconeixement pel bo comportament que havien tingut els xiquets amb mi. Amb aquest regal venia acompanyat una recompensa molt dolça, però això sí, amb advertencia: és important rentar-se els dents. Una vegada repartits tots els regals, li vaig fer un regalet al professor, la persona més important de la classe. Tots em van donar les gràcies, i després em van posar a la pissarra moltes paraules boniques, quina emoció!! 

                    Les pintades al tauler varen ser eclipsades per cantics d´agraiment. No donava crèdit al que veia, era increible, una meravellosa imatge per a emportar-me en el meu equipatge de tornada a casa. El meu viatge havia conclós a aquest col·legi. La meva travesia havia arribat al seu final, però em sent orgullós d´haver pogut formar part d´aquesta experiència tan fascinant i profitosa. Per suposat donar les gràcies a tot el personal del centre: mestres, cap d´estudis, director, gent de la neteja, conserge... que han fet de la meva estància una agradable acollida. I no he d´oblidar als meus volguts alumnes de 5ºA, uns xiquets que han sabut tractar-me com a un verdader professor. Me´n vaig molt content d´haver passat dos setmanes a aquesta classe, he aprés moltes coses valuoses que encaminaran el meu futur professional. Ara més que mai estic convençut del que vull ser de major: Professor.

Ens anem a examen!

                     Volgut diari, avui dia 1 de març em sent molt trist. Sí, la veritat és que avui ha sigut el meu penúltim dia de pràctiques. No em sent trist pel dia que he tingut, sino per pensar que només em queda un dia de viatge en aquest meravellós món de l´ensenyança. Aquesta jornada ha sigut molt curiosa i divertida. Avui s´ha presentat un dia ple de records per a la memòria, i com la majoria són imatges, presentaré aquesta entrada més com una galeria fotogràfica que com una descripció (encara que posant les observacions i opinions).

Bé donçs, amb l´energia suficient vaig arribar puntual a les 09:00 a la meva classe, què be sona això no? LA MEVA CLASSE, com m´agradaria dir açò d´ací a uns anys. En fí, per a arribar al temple sagrat de l´educació he de pujar dos pisos. A pesar d´açò, les escales se´m fan molt curtes, potser per les converses tan peculiars que tinc amb els nois (que fan que la pujada siga més amena). La primera cosa en la qual m´he fixat només entrar a l´aula ha sigut la nova decoració que invita a començar la festivitat fallera, a sentir eixa olor de pólvora que embolica la ciutat de València.
                   
                                                                 

                     Una vegada en el meu lloc, he sigut testic d´un examen de Matemàtiques. Per una vegada, em sent tranquil per no estar fent-ho, perquè ja sabeu la meva relació amb els càlculs i la geometria: escalofriant!! Al final de l´examen la meva companya de pràctiques m´ha invitat de nou a la seva classe de 6º de Primària. He accedit encantat, trobant de nou una situació d´examen pareguda a la de la meva classe, però aquesta vegada de l´assignatura de Castellà. He de comentar una cosa molt interesant, i que, fins al moment no m´havia donat compte. A ma classe, tots els xiquets s´assenten mesclats entre xics i xiques, encara que, quan he entrat a l´aula de sext m´he adonat que, al igual que en una batalla, es trobaven totes les xiques assegudes a un costat i tots els xics a un altre ban. És un aspecte que crida molt l´atenció, perquè et fa pensar en que en només un any de diferència es nota com els alumnes desenvolupen la maduresa, els complexos, la vergonya, la pertinença a un grup, etc. En eixe moment, no sé si perquè estic un poc boig o perquè el meu subconscient m´ha traicionat, m´ha vingut a la ment un programa de televisió que veia de xicotet a Antena 3: Furor. Un programa on, amb sarcasme i humor, els dos sexes oposats feien proves i responien a preguntes per a guanyar el concurs. Això es més una anècdota que un dada important, així que ho deixem en l´aire.

Després de l´esplai, m´ha tocat a mí posar-me a fer un examen. Aquest examen es dividia en dues tasques:   la sala de professors i els documents del centre. Per un costat, m´he introduit de ple en la sala més important d´un centre escolar: la sala de professors. Aquesta sala es caracteritza per una gran taula al mig rodejava d´un bon grapat de cadires. En les parets n´hi han molts panells de suro farcits de documents i fulles informatives, a més d´articles i panflets penjats sobre les retallades en l´educació pública. Com no podia faltar, per a menjar i prendre alguna cosa, es troba la màquina de café en un cantó de la sala. Quan jo hi he anat estava buida, però ja m´imagine quan  estiga plena, sobretot quan hajen de fer les reunions i els claustres. Tots els professors al voltant d´una "taula redona", totes les ments privilegiades al voltant d´un cercle d´amistat i treball.

                         
                       La segona part de l´examen consistia en demanar al cap d´estudis, un home anomenat Antonio (un home molt simpàtic) els documents principals d´organització i orientació del centre. En el camí hem trobat en un corredor alguns mobles i elements clàsics i antics que ens han cridat l´atenció, especialment   uns animals disecats a una vitrina. Al arribar al despatx de direcció, molt amablement el cap d´estudis ens ha deixat  una taula i ens ha portat la Programació General Anual (2011-2012) i la Memòria (2010-2011). L´hem fet una ullada analitzant cada element amb cura. Malgrat que aquesta part més administrativa i legislativa siga més complicada, hem pogut veure la programació d´aquest curs (objectius, continguts, competències, avaluació...) que ens han servit per a basar-ho en la metodologia de la programació d´aula, es a dir, la metodologia docent que porta cada mestre. Tanmateix, hem revisat la Memòria del curs anterior, on quedaven reflexats els rendiments acadèmics i les possibilitats de millora. Espere que, durant els próxims anys a la facultat de Magisteri, done amb més atenció aquests aspectes a nivell intern de l´escola.

                        Al final del dia he acabat molt content perquè la meva classe i tres cursos més han assajat la pel·lícula al pati i al carrer, a l´entrada del col·legi. Les cares dels vianants eren un dilema, assaltats per la sorpressa del muntatge que ha fet el meu tutor, amb música i tot. M´he anat a casa amb un somriure molt especial, perquè el diumenge aniré al rodatge final del curtmetratge. Demà serà un bon dia, ho predic, encara que les despedides mai són bones, me´n porte un bon regal a ma casa: l´experiència de ser mestre i conèixer a uns professors i uns alumnes extraordinaris. Bona nit

Una vida saludable

                   Un hàbit saludable es pot mantindre de moltes maneres: menjant saludablement, fent exercici, portant una salut bona, tenint una higiene personal... des d´aquesta perspectiva el sistema educatiu públic advoca per aconseguir un índex alt de nutrició i salut en els estudiants. El meu centre escolar porta un bon programa educatiu i saludable per a garantir aquestos objectius. Des de l´assignatura que fa honor a l´activitat física i esportiva (Educació Física o Gimnàstica), passant per les activitats extraescolars que cobrix el col·legi, fins a donar un menú equilibrat i sa per als xiquets al menjador escolar.

                     En primer lloc, l´assignatura d´Educació física promou l´execució de diferents esports, com per exemple el voleibol, amb el qual estan practicant els alumnes de 5ºA. Tanmateix, he de dir que els divendres després de classe els nanos que ho desitgen poden participar en un torneig de ping-pong que s´organitza en la sala de Gimnàstica.

                     En segon lloc, el col·legi incorpora una sèrie d´activitats extraescolars (fora de l´horari lectiu) per a donar possibilitats de recreació i de la pràctica física i esportiva als alumnes del centre. Com es pot veure en la imatge de davall, es poden trobar diverses activitat dinàmiques i lúdiques: Ball modern, Futbol Sala, Ball Clàsic, Gimnàsia Rítmica, Bàsquetball, etc. La setmana pasada em vaig quedar per la vesprada al pati de l´escola i vaig observar que hi havia un bon grapat d´alumnes apuntats a Bàsquetball. Per descomptat, jo soc un fanàtic d´aquest esport, i m´incline per aquest esport tan tècnic i meravellós. A més a més, vaig vore que una gran quantitat d´alumnes del sexe femení estava fent aquesta activitat. Això m´alegra perquè hem de saber que ha d´haver igualtat de sexes entorn a l´esport, que les dones tenen els mateixos drets que els homens... hem de fer saber als nens des de petits que han de tolerar-se entre ells, que han de compartir les coses i respectar les opinions dels altres.

                     En tercer i últim lloc, ens fixem en l´alimentació, eixe aspecte tan important en la salut d´un xiquet. El col·legi consta d´un menjador escolar molt ampli que alimenta a més de la meitat de l´alumnat. He vist el menú del mes de març i pareix molt complet i combina molt bé els aliments, seguint el camí de la roda de l´alimentació (proteïnes, hidrats de carboni, greixos, fibra, vitamines, minerals...) i la dieta mediterrània. Davall de la foto vos adjunte l´enllaç de la companyia de catering que fa els menjars per als xiquets de l´escola. 

                              

                                             http://www.ircosl.com/menus.html

"Els dilluns al sol"

                     Volgut diari, ahir va ser de nou dilluns. Sí, costa dir-ho, els dilluns no agraen a cap persona. Però al meu viatge escolar els dilluns són com un divendres qualsevol. Arribar al centre fa que les meues defenses es desperten i que estiga alerta a tots els estímuls que rep. Un matí a l´escola sembla el dia de la cridà a València, on tots els xiquets arriben revolucionats i plens d´energia. No sé com dir-ho, però ho compararé amb l´anunci de les piles de "Duracel", on tots els alumnes pareixen conillets que fan una carrera. Bé, donçs ahir vaig gaudir d´un bon començament de setmana, la meua segona setmana al CEIP Teodoro Llorente. 

Les dos primeres hores van ser normals, donant classe de Matemàtiques i  Valencià. L´esplai va ser molt relaxant per a estirar les cames, prenent un refresc gaudint d´un sol que pareixia d´estiu, malgrat que encara estem a l´hivern. M´agradaria sentir-me cada dilluns així, "els dilluns al sol", que irònic quan he pensat això i m´ha vingut a la ment la pel·lícula espanyola del director Fernando León. Després d´aquesta estona de neteja interior, hem tingut Castellà, on per primera vegada he sigut l´encarregat de pronunciar un dictat als alumnes. Em vaig posar de peu, com si estiguera a punt de fer una conferència, prenent aire i amb la millor entonació i vocalització possible vaig començar a dictar. Com era d´esperar, els alumnes feien preguntes cada dos segons, però em vaig mantindre ferm, vaig demanar silenci i vaig continuar lentament fins al final. 

                    A continuació, aprofitarem la classe d´Educació per a la ciudadania per a preparar i organitzar la pel·lícula (que per cert es roda aquest cap de setmana al mateix centre). El meu tutor està molt il·lusionat amb el rodatge, posa molt interés per a que aquest projecte cinematogràfic de només cinc minuts de duració arribe a festivals de cinema independient.

                   Una vegada arribada la vesprada, vaig preferir no anar a la classe de música (amb això no vull dir que menyspree aquesta gran assignatura) per a anar a la sala de professors, on vaig estar observant l´entorn d´aquesta aula que té tant valor per als docents. Però d´aquest lloc parlaré més avant, ara centrem-nos en l´última hora del dia: Coneiximent del medi. Per cert comentar que aquest dijous 1 de març els alumnes tindran un examen de dues temes sobre el temari d´aquesta matèria. Enllaçe açò amb la metodologia docent, que es basa en fer examen cada dos temes. Això es una bona manera de mantindre el ritme d´estudi i d´atenció dels nanos, per a que no deixen d´estudiar i per a que mantinguen una rutina en el treball i de responsabilitat. Una bona manera d´avaluar es seguir les etapes dels alumnes al llarg del curs, per a poder intervindre en cas de que hi haja una baixada en el rendiment acadèmic.

En conclusió, he començat actiu aquesta setmana al col·legi, però em sent trist només per pensar que en un tres i no res s´acabarà aquesta gran experiència. Com m´agradaria endinsar-me en el cos d´un xiquet de primària i tornar a classe cada dia, jugant amb els meus amics, intervenint amb entusiasme en les classes... basicament deixant la meua empremta a un centre, el qual s´ha convertit en una casa per a mi. En fí, espere que tots els dilluns siguen com aquest, els dilluns al sol.

Un descans en el camí

      Avui dia 24 de febrer, ha sigut un dia curtet, només hem fet tres hores. Encara que amb aquestes he aprés moltes coses valioses. La primera de totes té lloc a primera hora del matí, quan al entrar a classe amb una xaqueta rosa i negra tots els xics i xiques s´han rigut i han dit a la vegada: aahhh porta una xaqueta rosa, es una xica!!!- Jo m´he rigut també perquè he d´entendre que els nanos estan en un període d´identificació sexual, aleshores associen els colors amb els diferents sexes. És normal que des de petits els pares condicionen la sexualitat del xiquet, cosa que és innecesaria ja que els xiquets per sí mateixa deuen fer-ho. Tornant al principi, una vegada passat la risa descontrolada he dit en veu alta: no només les xiques porten roba de color rosa, també hi ha molts xics que els agrada, no es una qüestió de sexe, només de gustos. Al dir açò tota la classe s´ha quedat muda i pensativa, i en un moment de reflexió ha eixit un xic i ha dit molt orgullós: si voleu anar a la moda deurieu vestir com Sergio. En eixe moment m´he emocionat i he donat les gràcies a aquest alumne. Un bon record per a emportar-me a casa.
                 

                       Les dos hores abans de l´esbarjo s´han passat volant, per això esperava entusiasmat l´ultima hora: Educació per a la ciudadania. I no l´esperava impacient per poder a anar-me´n a casa, sinó perquè és una assignatura molt interesant en la qual reflexiones molt. El cas és que hem llegit un relat relacionat amb la vida d´una xiqueta a Xina. L´alumna xinesa que hi ha classe és un poquet tímida, però ha mostrat bastant interés en les seues arrels. El relat s´ha tret d´un llibre que parla d´històries de tot el món, fent honor a una pluralitat cultural. Aquesta assignatura dóna els principis i valors bàsics de conducta per a viure en societat, un tema molt fràgil de manipular, perquè ha d´ensenyar-se amb cura per a que tots els alumnes ho entenguen en un mateix significat. Es una injustícia grandísima que el Ministre de Educació haja decidit retirar aquesta matèria, amb l´excusa que comporta adoctrinament ideológic, substituint-la per altra anomenada educació cívica i constitucional (lliure de qüestions controvertides). En fí, siga el tema que siga, hem de saber que per a ensenyar alguna cosa relacionada amb la ideologia hem de ser imparcials i objectius, per a evitar confrontaments amb els pensaments dels pares.

En conclusió, avui em sent molt satisfet per la setmana al co·legi, he aprés moltes coses importants de cara al futur, que em serviran segur. Espere molt ansiós que acabe el cap de setmana per a tornar amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Ens veiem el dilluns!

Canvi radical

                Ahir no vaig poder pujar l´entrada per motius personals, però aprofite ara per a descriure el dia d´ahir i fer una reflexió al detall, evitant retrassos en el bloc. Bé donçs, el dia d´ahir va ser molt complex. Al principi del dia vam començar amb les meves volgudes matemàtiques, on vam estudiar els tipus de triangles. Després el camí es bifurcà, donant lloc a dues opcions: religió i atenció educativa. Resulta sorprenent vore com més del 80 % de la classe dona religió, tenint en compte que el col·legi és laic, i a més a més hi ha una gran diversitat cultural a la classe. Amb això vull dir que n´hi han xiquets de quasi tots els països dels cinc continents: Guinea equatorial, Russia, Equador, Xina, Colombia, Brasil, Argentina, Rumania,  Grècia, Alemania...i la gran majoria dóna la religió catòlica. Jo em vaig quedar a la classe d´Atenció educativa, amb els poquets alumnes que hi havien, els quals van fer deures (amb l´ajuda del professor).
               
                Després de l´esplai tocava Anglés, però no em vaig poder quedar, així que vaig demanar anar al menys una hora a 6º de Primària, l´últim curs acadèmic d´aquest col·legi. Només entrar, em va sorprende la calma i la serietat (però a la vegada la curiositat) d´aquests pre-adolescents. Es notava l´ambient més seriós de l´aula. Es notava el canvi radical al pujar només un curs, però en el fons, són encara xiquets d´onze anys que corren i juguen. També em va cridar molt l´atenció un objecte que estava damunt la taula del mestre. Era la revista "Super Pop". Açò em donà totes les pistes per a pensar en la ment dels xiquets d´eixa edat. Estan començant a entrar en l´edat que diu el meu oncle (col·loquialment): la edad del pavo. Malgrat això, són xiquets que saben que s´enfronten a un curs difícil i que han de treballar dur per a passar a la següent etapa de la seva vida: la ESO. Si et fiques en la seua pell, et venen de sobte moltes preguntes sobre el seu futur: el lloc on aniran a parar, com seran els professors, amb quins companys estaran, com serà la matèria... És un gran canvi on entra en joc la maduresa i la responsabilitat.

A l´hora següent, vaig tornar a ma classe, d´es d´on vam anar corrent a la classe d´Informàtica, per a usar els ordinadors amb la finalitat de repassar les matemàtiques amb programes educatius. Només començar els exercicis ja n´hi havien un bon grapat de mans en l´aire, així que vaig ajudar voluntariament per a resoldre els dubtes.

                 Passat el meu temps de descans al migdia, vaig tornar al col·legi accelerat perquè m´havia adormit...ja sabeu, "la sesta espanyola es famosa en el món sencer".
Una vegada amb els ulls més oberts, vam fer classe de Coneiximent del medi, on vam conèixer de prop tots els rius d´Espanya, fent una activitat pràctica per a memoritzar millor els continguts. A última hora del dia, vaig tocar per primera vegada l´assignatura que tracta de fer manualitats i treballs artístics. Supose que ja sabeu de quina assignatura parle no? donçs és Plàstica, una gran matèria d´art que deixa molta llibertat a la imaginació i la creativitat. És un fàstic (perdó per l´expressió) que només es faça una hora a la setmana. Aquesta assignatura es mereix el mateix reconeixement que altres de ciències o d´humanitats.

                  Al sortir de classe els xiquets em van bombardejar, com tots els dies de classe, amb preguntes personals i socials. Encara em pareix molt interesant la curiositat que tenen els xiquets per tot, es nota que es troben a la edat de fer preguntes per tot arreu, volen conèixer i saber-ho tot. Ja ho deia el filòsof grec Sócrates: Només sé que no sé res. El saber no ocupa lloc i fer-se preguntes es normal, si no ferem açò la nostra vida seria molt simple.

Escola pública i de qualitat

                        Avui, dia 22 de febrer, em sent més cansat, però això no vol dir que el dia a l´escola no haja sigut profitós. Just al contrari, estic cansat per estar incondicionalment atent i motivat en les classes que s´han impartit avui. El dia ha transcorregut com altre qualsevol dels dos dies que porte al centre, però avui ha sigut una mica més dolç, o com ho podria dir? mmm...màgic, sí, és la paraula correcta. Per una part, he gaudit d´una sessió d´interpretació teatral, es a dir, un assaig per al rodatge de la pel·lícula. Ha sigut molt divertit veient l´emoció dels actors que formen part del curtmetratge. L´interés que mostren els nanos no té cap cost, simplement ho donen tot. Per altra banda, a última hora de la vesprada, he tingut l´oportunitat de baixar quatre anys en l´escala educativa, fins a situarme en la classe de 1ºA, on els xiquets de només 6 anys m´han impressionat amb el seu gran desenvolupament del llenguatge i psicològic al fer una reflexió sobre la convivència a l´escola. Ací faig un STOP en el camí i prenc nota: el mestre és l´espill dels alumnes. Dic això perquè per a ser docent cal saber que aquest és una persona que té molta influència en els xiquets. No hem d´oblidar que som l´exemple a seguir, per açò hem de donar una bona impressió i mostrar una honrada actitud davant d´ells.

                       
                           Deixant de banda l´aspecte pedagògic, em centre ara en l´àmbit social i en el context educatiu. Des del primer dia que vaig arribar al Teodoro Llorente, em vaig fixar en les pancartes de reivindicació que aborden les finestres de la fatxada del col·legi. Com sabem, el meu centre de pràctiques és públic, es a dir, una altra víctima dels retalls en els servicis educatius públics en la Comunitat Valenciana. Què vol dir això? Principalment que, a causa de l´actual crisi i els hipotètics casos de corrupció i balafiament al govern valencià, l´àmbit educatiu ha de prescindir de molts recursos i servicis escolars. Em fa llastima que els xiquets del col·legi ja no poguen fer excursions ni eixides extraescolars per la falta de diners, o que siga l´Associació de Pares i Mares dels Alumnes (AMPA) la que haja de pagar molts dels materials dels alumnes. Aquestes són algunes de les moltes conseqüències econòmiques que ha patit aquesta institució. 

                               

                                               (Pancartes del col·legi Teodoro Llorente)

                      Però aquesta realitat s´ha expandit a tot el sistema públic de la Generalitat Valenciana. Com a conseqüència d´açò, estudiants, professors, pares i la resta de la població ha eixit al carrer a protestar per aquesta vergonyosa situació. Encara que, les continues protestes pacífiques exigint millors condicions, s´han vist truncades per la violenta actuació policial. Als últims dies, el Cos Nacional De Policia (CNP) ha interpretat d´excesives les pacífiques i tranquil·les concentracions de jovens estudiants als carrers del centre de la ciutat de València. El desenllaç d´açò fou la brutal carga policial que feren contra els estudiants (molts d´ells menors d´edat), que ha despertat en tota la societat espanyola (i al voltant del món) una massiva resposta en contra de la política de defensa. Per als próxims dies i setmanes estàn planejades moltes més manifestacions per a reclamar pels drets dels estudiants i els ciutadans, esperem que finalment es faça justícia.

Una mica d´aire fresc?

                 La meva segona jornada al CEIP de Juan Llorens s´ha presentat més pràctica i interactiva amb els alumnes. Començant pel matí, en el qual hem iniciat l´horari acadèmic amb l´assignatura que possiblement més m´agrada des que era un taperot: Gimnàstica. No sé si era pel fred o simplement per la poca destreza que tinc en fer nuts amb la corda, que he estat quasi quinze minuts per a nugar la xarxa de voleibol. En certa mesura em sent un poc culpable, perquè fins que no posara la xarxa els xiquets no podien fer l´exercici, així que han corregut més per la meua ineficacia. Quan ja per fí hem nugat i estirat bé la xarxa (amb ajuda professional), els estudiants han començat l´activitat. Jo hi he participat i ajudat en tot el que he pogut, des de practicar els servicis amb aquests, fins a guardar les pilotes que "dançaven" per l´aire.

                  A la fí de dos intenses hores d´esport, ha arribat l´esbarjo, un bon moment per aprende una mica d´aire fresc (encara que ja havia pres molt). Avui, he estat observant amb els ulls molt oberts l´ambient que rodeja el moment de recreació a l´escola. En només cinc minuts d´observació, he entrat en un estat d´enyorança. Encara recorde aquells vells temps al pati quan jugava amb els cromos, quan donava puntellons a una pilota que era més gran que jo, quan em tirava per terra deixant la roba tota bruta (cosa que posava dels nervis a ma mare)... cal saber que el pati és el major testimoni de la infància d´un xiquet. A només cinc minuts d´acabar l´esbarjo, cinc alumnes de la meua classe m´han donat una alegria cantant-me una cançó a l´uníson i fent una coreografia de lo més original. Els he donat la enhorabona amb un somriure i acte seguit s´han anat tot contents a fer la fila.

             
                   La següent classe ha sigut Matemàtiques. En veritat amb aquesta assignatura tinc una mala experiència...aquesta i jo no erem molt compatibles a l´escola. Malgrat això, el temari que hem donat a classe era prou fàcil (si tenim en compte que ho dic tenint huit anys més que els nanos), i he vist que els alumnes eren molt aplicats en la matèria. Tanmateix, he de dir que m´agrada molt la forma d´evaluar del professor. Està sempre atent als alumnes que presenten un dèficit d´atenció i valora molt la participació.

           
                   Al tornar per la vesprada, els alumnes han tret els llibres de castellà, però abans, he estat present en la resolució d´un conflicte que s´havia originat al menjador. El professor ha fet de mediador i els implicats han aprés la lliçó: Com deurien d´aprendre els polítics!! Finalment hem acabat amb Coneiximent del medi, estudiant els rius i les aigües d´Espanya. Per només dos o tres minuts, m´he sentit un professor de veritat, perquè el meu tutor se n´ha anat un moment i m´ha deixat al càrrec. En eixe moment em preguntava moltes coses: ¿Cóm he d´actuar? ¿Què he de fer? Per sort em sabia tots els noms, he pogut controlar més o menys la situacíó i la classe no s´ha desbordat. Crec que ja vaig engreixant les cadenes per a que el motor d´aquestes pràctiques funcionen amb normalitat. Molt bona nit!

Comença l´aventura!!

 

                 Volgut diari de viatge, avui he començat l´aventura al Teodoro Llorente. Aquest matí no em reconeixia ni la meva cara pel somni que portava damunt, potser perquè no havia dormit quasi a causa dels nervis. Amb tot i això, he caminat fins al col·legi amb molta energia malgrat el fred que feia: quatre graus!!!! Però això no era obstacle per a endinsar-me de ple en la meva tasca d´incorporarme al treball.

                 A les 09:00 hem entrat al col·legi  (molt més gran del que pareixia per fora) i  hem conegut la sala de professors, ens han informat sobre l´organització del centre i una estona després ens han portat a cadascú a la seva aula corresponent. Per causes del destí, he sigut l´últim en entrar a la seva classe, cosa que em posava cada vegada més impacient i inquiet. Per fí ha arrivat el moment: porta de l´aula de 5ºA, una trucada disimulada i una presentació ràpida. No he pogut evitar estranyar-me davant l´atenta i confusa mirada de més de vint xiquets cap a mi. Una vegada dins i assentat en una cadira, he pogut relaxar-me i observar amb tranquilitat l´entorn que em rodejava. El primer que m´ha vingut a la ment ha sigut l´olor de l´aula, tan característic d´un col·legi, quins records...ja sabeu, cada lloc té una olor distinta, com la sala del dentista, una biblioteca, la casa d´un amic, etc. El segon que he observat és la gran variació cromàtica que presenta la classe, tota decorada de treballs, manualitats, murals... que despertaven en mi una increïble curiositat. En tercer lloc, m´ha cridat l´atenció la presència d´un telèfon fix al costat del meu tutor, cosa que quan jo era petit era inpensable al meu col·legi. Això sí, servix molt per a facilitar la comunicació entre els professors i el personal del centre.

                 Al llarg de tot el matí el professor ha donat Matemàtiques, Castellà, Valencià i Ciudadania. Al formular les preguntes als alumnes sobre el temari m´he sentit identificat amb les diferents situacions que presentaven els estudiants: quan alçava el braç amb molta energia per a poder contestar, quan tocava respondre i no sabia la resposta o quan simplement intentava esmentar el significat correcte.. i com no, jo tenia la innata tendència de respondre les preguntes, però ara no era l´hora, així que m´aturí, perquè estava a l´altre costat de la taula del mestre, em sentia privilegiat, observant el fascinant món que rodeja a un professor. A més a més, el tutor m´ha informat d´una activitat que van a realitzar tots els alumnes de col·legi al mes de març. Es tracta de fer una pel·lícula, una iniciativa i un projecte cultural molt atractiu amb el qual tinc el gust i la il·lusió de veure prompte.

A la vesprada he tornat al col·legi (aquesta vegada sense cap vergonya) i he estat a la classe de Música i Coneixement del medi. Tant els xiquets com els professors m´han tractat molt bé al llarg de tot el dia, ha sigut una benvinguda molt càlida i acollidora. La meva primera experiència en aquest món de la docència s´ha presentat molt didàctica i interessant. Espere amb impaciència tornar demà i aprendre moltes més coses.

Preparant l´equipatge

               Avui dia 19 de febrer, estem a la vespra de començar la nostra aventura al centre escolar Teodoro Llorente. Va a ser una etapa llarga, per això ara mateix estic fent "la motxilla" per al viatge. Aquesta consta de diversos elements, com són: unes peces d´entusiasme, algunes mudes de motivació, un poc d´aigua per a aclarir-me les idees, un brúixola per a orientar-me en el meu camí i unes bótes per a mantindre la meua força i el meu interés durant la travesia.

               Les pràctiques se´m proposen com un nou repte a la meva vida, perquè serà l´esdeveniment en el qual segur que em vindran a la memòria aquells records de la infància quan era a l´escola. Se´m planteja també com un repte que em va a posar a prova les meves (encara que primerenques) capacitats per a la docència. No se encara com ens rebran, no se com seràn els xiquets, ni tan sols el tutor que tindré assignat...totes aquestes coses em fan imaginar una incògnita que fa que els meus nervis estiguen a flor de pell. Aquesta nit em sento com eixes nits de petit quan esperava amb impaciència l´arribada del reis macs, o quan no podia dormir imaginant la festa del meu aniversari al dia següent, o simplement quan estava fins a les tantes repassant per a un examen molt important. De tota manera, en aquest viatge no hi aniré a soles, perquè amb mi vénen nou companyes amb les quals podré compartir els moments i les experiències que tinga amb els xiquets.

                Finalment, espere que sigui una experiència enriquidora, que aprenga tot el possible i que em servisca molt per a valorar el meu futur com a mestre. Però sobretot espere fer-ho bé i ajudar en la mesura que siga possible, mantenint les formes i col·laborant en tot el que puga. He de dir que no es tracta d´una competició, que no hem de lluitar per a vore qui es el millor. Podem gaudir d´aquesta aventura si treballem amb responsabilitat i serietat, per aixó vos dic a tots i totes: ÀNIM!!