Canvi radical

                Ahir no vaig poder pujar l´entrada per motius personals, però aprofite ara per a descriure el dia d´ahir i fer una reflexió al detall, evitant retrassos en el bloc. Bé donçs, el dia d´ahir va ser molt complex. Al principi del dia vam començar amb les meves volgudes matemàtiques, on vam estudiar els tipus de triangles. Després el camí es bifurcà, donant lloc a dues opcions: religió i atenció educativa. Resulta sorprenent vore com més del 80 % de la classe dona religió, tenint en compte que el col·legi és laic, i a més a més hi ha una gran diversitat cultural a la classe. Amb això vull dir que n´hi han xiquets de quasi tots els països dels cinc continents: Guinea equatorial, Russia, Equador, Xina, Colombia, Brasil, Argentina, Rumania,  Grècia, Alemania...i la gran majoria dóna la religió catòlica. Jo em vaig quedar a la classe d´Atenció educativa, amb els poquets alumnes que hi havien, els quals van fer deures (amb l´ajuda del professor).
               
                Després de l´esplai tocava Anglés, però no em vaig poder quedar, així que vaig demanar anar al menys una hora a 6º de Primària, l´últim curs acadèmic d´aquest col·legi. Només entrar, em va sorprende la calma i la serietat (però a la vegada la curiositat) d´aquests pre-adolescents. Es notava l´ambient més seriós de l´aula. Es notava el canvi radical al pujar només un curs, però en el fons, són encara xiquets d´onze anys que corren i juguen. També em va cridar molt l´atenció un objecte que estava damunt la taula del mestre. Era la revista "Super Pop". Açò em donà totes les pistes per a pensar en la ment dels xiquets d´eixa edat. Estan començant a entrar en l´edat que diu el meu oncle (col·loquialment): la edad del pavo. Malgrat això, són xiquets que saben que s´enfronten a un curs difícil i que han de treballar dur per a passar a la següent etapa de la seva vida: la ESO. Si et fiques en la seua pell, et venen de sobte moltes preguntes sobre el seu futur: el lloc on aniran a parar, com seran els professors, amb quins companys estaran, com serà la matèria... És un gran canvi on entra en joc la maduresa i la responsabilitat.

A l´hora següent, vaig tornar a ma classe, d´es d´on vam anar corrent a la classe d´Informàtica, per a usar els ordinadors amb la finalitat de repassar les matemàtiques amb programes educatius. Només començar els exercicis ja n´hi havien un bon grapat de mans en l´aire, així que vaig ajudar voluntariament per a resoldre els dubtes.

                 Passat el meu temps de descans al migdia, vaig tornar al col·legi accelerat perquè m´havia adormit...ja sabeu, "la sesta espanyola es famosa en el món sencer".
Una vegada amb els ulls més oberts, vam fer classe de Coneiximent del medi, on vam conèixer de prop tots els rius d´Espanya, fent una activitat pràctica per a memoritzar millor els continguts. A última hora del dia, vaig tocar per primera vegada l´assignatura que tracta de fer manualitats i treballs artístics. Supose que ja sabeu de quina assignatura parle no? donçs és Plàstica, una gran matèria d´art que deixa molta llibertat a la imaginació i la creativitat. És un fàstic (perdó per l´expressió) que només es faça una hora a la setmana. Aquesta assignatura es mereix el mateix reconeixement que altres de ciències o d´humanitats.

                  Al sortir de classe els xiquets em van bombardejar, com tots els dies de classe, amb preguntes personals i socials. Encara em pareix molt interesant la curiositat que tenen els xiquets per tot, es nota que es troben a la edat de fer preguntes per tot arreu, volen conèixer i saber-ho tot. Ja ho deia el filòsof grec Sócrates: Només sé que no sé res. El saber no ocupa lloc i fer-se preguntes es normal, si no ferem açò la nostra vida seria molt simple.