Una mica d´aire fresc?

                 La meva segona jornada al CEIP de Juan Llorens s´ha presentat més pràctica i interactiva amb els alumnes. Començant pel matí, en el qual hem iniciat l´horari acadèmic amb l´assignatura que possiblement més m´agrada des que era un taperot: Gimnàstica. No sé si era pel fred o simplement per la poca destreza que tinc en fer nuts amb la corda, que he estat quasi quinze minuts per a nugar la xarxa de voleibol. En certa mesura em sent un poc culpable, perquè fins que no posara la xarxa els xiquets no podien fer l´exercici, així que han corregut més per la meua ineficacia. Quan ja per fí hem nugat i estirat bé la xarxa (amb ajuda professional), els estudiants han començat l´activitat. Jo hi he participat i ajudat en tot el que he pogut, des de practicar els servicis amb aquests, fins a guardar les pilotes que "dançaven" per l´aire.

                  A la fí de dos intenses hores d´esport, ha arribat l´esbarjo, un bon moment per aprende una mica d´aire fresc (encara que ja havia pres molt). Avui, he estat observant amb els ulls molt oberts l´ambient que rodeja el moment de recreació a l´escola. En només cinc minuts d´observació, he entrat en un estat d´enyorança. Encara recorde aquells vells temps al pati quan jugava amb els cromos, quan donava puntellons a una pilota que era més gran que jo, quan em tirava per terra deixant la roba tota bruta (cosa que posava dels nervis a ma mare)... cal saber que el pati és el major testimoni de la infància d´un xiquet. A només cinc minuts d´acabar l´esbarjo, cinc alumnes de la meua classe m´han donat una alegria cantant-me una cançó a l´uníson i fent una coreografia de lo més original. Els he donat la enhorabona amb un somriure i acte seguit s´han anat tot contents a fer la fila.

             
                   La següent classe ha sigut Matemàtiques. En veritat amb aquesta assignatura tinc una mala experiència...aquesta i jo no erem molt compatibles a l´escola. Malgrat això, el temari que hem donat a classe era prou fàcil (si tenim en compte que ho dic tenint huit anys més que els nanos), i he vist que els alumnes eren molt aplicats en la matèria. Tanmateix, he de dir que m´agrada molt la forma d´evaluar del professor. Està sempre atent als alumnes que presenten un dèficit d´atenció i valora molt la participació.

           
                   Al tornar per la vesprada, els alumnes han tret els llibres de castellà, però abans, he estat present en la resolució d´un conflicte que s´havia originat al menjador. El professor ha fet de mediador i els implicats han aprés la lliçó: Com deurien d´aprendre els polítics!! Finalment hem acabat amb Coneiximent del medi, estudiant els rius i les aigües d´Espanya. Per només dos o tres minuts, m´he sentit un professor de veritat, perquè el meu tutor se n´ha anat un moment i m´ha deixat al càrrec. En eixe moment em preguntava moltes coses: ¿Cóm he d´actuar? ¿Què he de fer? Per sort em sabia tots els noms, he pogut controlar més o menys la situacíó i la classe no s´ha desbordat. Crec que ja vaig engreixant les cadenes per a que el motor d´aquestes pràctiques funcionen amb normalitat. Molt bona nit!