Bé donçs, amb l´energia suficient vaig arribar puntual a les 09:00 a la meva classe, què be sona això no? LA MEVA CLASSE, com m´agradaria dir açò d´ací a uns anys. En fí, per a arribar al temple sagrat de l´educació he de pujar dos pisos. A pesar d´açò, les escales se´m fan molt curtes, potser per les converses tan peculiars que tinc amb els nois (que fan que la pujada siga més amena). La primera cosa en la qual m´he fixat només entrar a l´aula ha sigut la nova decoració que invita a començar la festivitat fallera, a sentir eixa olor de pólvora que embolica la ciutat de València.
Una vegada en el meu lloc, he sigut testic d´un examen de Matemàtiques. Per una vegada, em sent tranquil per no estar fent-ho, perquè ja sabeu la meva relació amb els càlculs i la geometria: escalofriant!! Al final de l´examen la meva companya de pràctiques m´ha invitat de nou a la seva classe de 6º de Primària. He accedit encantat, trobant de nou una situació d´examen pareguda a la de la meva classe, però aquesta vegada de l´assignatura de Castellà. He de comentar una cosa molt interesant, i que, fins al moment no m´havia donat compte. A ma classe, tots els xiquets s´assenten mesclats entre xics i xiques, encara que, quan he entrat a l´aula de sext m´he adonat que, al igual que en una batalla, es trobaven totes les xiques assegudes a un costat i tots els xics a un altre ban. És un aspecte que crida molt l´atenció, perquè et fa pensar en que en només un any de diferència es nota com els alumnes desenvolupen la maduresa, els complexos, la vergonya, la pertinença a un grup, etc. En eixe moment, no sé si perquè estic un poc boig o perquè el meu subconscient m´ha traicionat, m´ha vingut a la ment un programa de televisió que veia de xicotet a Antena 3: Furor. Un programa on, amb sarcasme i humor, els dos sexes oposats feien proves i responien a preguntes per a guanyar el concurs. Això es més una anècdota que un dada important, així que ho deixem en l´aire.
Després de l´esplai, m´ha tocat a mí posar-me a fer un examen. Aquest examen es dividia en dues tasques: la sala de professors i els documents del centre. Per un costat, m´he introduit de ple en la sala més important d´un centre escolar: la sala de professors. Aquesta sala es caracteritza per una gran taula al mig rodejava d´un bon grapat de cadires. En les parets n´hi han molts panells de suro farcits de documents i fulles informatives, a més d´articles i panflets penjats sobre les retallades en l´educació pública. Com no podia faltar, per a menjar i prendre alguna cosa, es troba la màquina de café en un cantó de la sala. Quan jo hi he anat estava buida, però ja m´imagine quan estiga plena, sobretot quan hajen de fer les reunions i els claustres. Tots els professors al voltant d´una "taula redona", totes les ments privilegiades al voltant d´un cercle d´amistat i treball.
La segona part de l´examen consistia en demanar al cap d´estudis, un home anomenat Antonio (un home molt simpàtic) els documents principals d´organització i orientació del centre. En el camí hem trobat en un corredor alguns mobles i elements clàsics i antics que ens han cridat l´atenció, especialment uns animals disecats a una vitrina. Al arribar al despatx de direcció, molt amablement el cap d´estudis ens ha deixat una taula i ens ha portat la Programació General Anual (2011-2012) i la Memòria (2010-2011). L´hem fet una ullada analitzant cada element amb cura. Malgrat que aquesta part més administrativa i legislativa siga més complicada, hem pogut veure la programació d´aquest curs (objectius, continguts, competències, avaluació...) que ens han servit per a basar-ho en la metodologia de la programació d´aula, es a dir, la metodologia docent que porta cada mestre. Tanmateix, hem revisat la Memòria del curs anterior, on quedaven reflexats els rendiments acadèmics i les possibilitats de millora. Espere que, durant els próxims anys a la facultat de Magisteri, done amb més atenció aquests aspectes a nivell intern de l´escola.
Al final del dia he acabat molt content perquè la meva classe i tres cursos més han assajat la pel·lícula al pati i al carrer, a l´entrada del col·legi. Les cares dels vianants eren un dilema, assaltats per la sorpressa del muntatge que ha fet el meu tutor, amb música i tot. M´he anat a casa amb un somriure molt especial, perquè el diumenge aniré al rodatge final del curtmetratge. Demà serà un bon dia, ho predic, encara que les despedides mai són bones, me´n porte un bon regal a ma casa: l´experiència de ser mestre i conèixer a uns professors i uns alumnes extraordinaris. Bona nit
Bones observacions examinades. La sala de professors (tant de bo siga sempre l'espai feliç d'amistat i treball) i els documents del centre.
ResponderEliminarHauries d'explicar-nos més el projecte de pel·lícula, perquè sembla que està relacionat amb Teodor Llorente, l'escriptor que dona nom al centre.
M'alegra saber que t'hages emocionat amb els mestres i els alumnes.
Una última feina: explica, en poques paraules, per què són extraordinaris.