Avui, dia 22 de febrer, em sent més cansat, però això no vol dir que el dia a l´escola no haja sigut profitós. Just al contrari, estic cansat per estar incondicionalment atent i motivat en les classes que s´han impartit avui. El dia ha transcorregut com altre qualsevol dels dos dies que porte al centre, però avui ha sigut una mica més dolç, o com ho podria dir? mmm...màgic, sí, és la paraula correcta. Per una part, he gaudit d´una sessió d´interpretació teatral, es a dir, un assaig per al rodatge de la pel·lícula. Ha sigut molt divertit veient l´emoció dels actors que formen part del curtmetratge. L´interés que mostren els nanos no té cap cost, simplement ho donen tot. Per altra banda, a última hora de la vesprada, he tingut l´oportunitat de baixar quatre anys en l´escala educativa, fins a situarme en la classe de 1ºA, on els xiquets de només 6 anys m´han impressionat amb el seu gran desenvolupament del llenguatge i psicològic al fer una reflexió sobre la convivència a l´escola. Ací faig un STOP en el camí i prenc nota: el mestre és l´espill dels alumnes. Dic això perquè per a ser docent cal saber que aquest és una persona que té molta influència en els xiquets. No hem d´oblidar que som l´exemple a seguir, per açò hem de donar una bona impressió i mostrar una honrada actitud davant d´ells.
Deixant de banda l´aspecte pedagògic, em centre ara en l´àmbit social i en el context educatiu. Des del primer dia que vaig arribar al Teodoro Llorente, em vaig fixar en les pancartes de reivindicació que aborden les finestres de la fatxada del col·legi. Com sabem, el meu centre de pràctiques és públic, es a dir, una altra víctima dels retalls en els servicis educatius públics en la Comunitat Valenciana. Què vol dir això? Principalment que, a causa de l´actual crisi i els hipotètics casos de corrupció i balafiament al govern valencià, l´àmbit educatiu ha de prescindir de molts recursos i servicis escolars. Em fa llastima que els xiquets del col·legi ja no poguen fer excursions ni eixides extraescolars per la falta de diners, o que siga l´Associació de Pares i Mares dels Alumnes (AMPA) la que haja de pagar molts dels materials dels alumnes. Aquestes són algunes de les moltes conseqüències econòmiques que ha patit aquesta institució.
(Pancartes del col·legi Teodoro Llorente)
Però aquesta realitat s´ha expandit a tot el sistema públic de la Generalitat Valenciana. Com a conseqüència d´açò, estudiants, professors, pares i la resta de la població ha eixit al carrer a protestar per aquesta vergonyosa situació. Encara que, les continues protestes pacífiques exigint millors condicions, s´han vist truncades per la violenta actuació policial. Als últims dies, el Cos Nacional De Policia (CNP) ha interpretat d´excesives les pacífiques i tranquil·les concentracions de jovens estudiants als carrers del centre de la ciutat de València. El desenllaç d´açò fou la brutal carga policial que feren contra els estudiants (molts d´ells menors d´edat), que ha despertat en tota la societat espanyola (i al voltant del món) una massiva resposta en contra de la política de defensa. Per als próxims dies i setmanes estàn planejades moltes més manifestacions per a reclamar pels drets dels estudiants i els ciutadans, esperem que finalment es faça justícia.
Anem comprovant cada dia el teu estil personal. Amb un bon ús de les imatges per remarcar les teues paraules (l'última no és de l'escola però il·lustra el que vols dir).
ResponderEliminarCrec que eres el primer alumne que destaca l'ambient reivindicatiu que envolta la comunitat educativa del centre (pares, mestres i alumnes). Les pancartes són molt eloqüents. Demà dissabte, des del TL eixirà un bon grup a sumar-se a la manifestació, que cada vegada és més majoritària.
Açò forma part, també, de la vida de l'escola. I, és clar, també ha de ser objecte de la vostra mirada com a alumnes de pràctiques.
La resta té també interés. La pel·lícula i els els xiquets de 1r que sorprenen.